"WHAT YOU SEE IS WHAT YOU GET"

dijous, 2 de març del 2017

Amor ràpid (9)


Amor ràpid (9)

Afirmava segura que tu pensaves que jo encara t’estimava. M’enfadava amb ella quan ho deia. Insistia i jo encara m'enfadava més. Ho repetia centenars de vegades convençuda.

En qualsevol cas això no tenia cap importància perquè la veritat és que jo ja no t’estimava ni tu a mi tampoc. "És igual el que pensi", li responia contundent. "Llavors sé conseqüent i deixa-la", em demanava. O eres tu qui em demanava que la deixés a ella quan afirmaves segura que jo encara l’estimava? Recordo que m'enfadava amb tu quan et sentia, insisties i encara m'enfadava més. Ho repeties centenars de vegades convençuda.

En qualsevol cas això no tenia cap importància perquè la veritat és que jo ja no l’estimava ni ella a mi tampoc, "és igual el que pensi", et responia contundent. "Llavors sé conseqüent i deixa-la", em demanaves. O era ella qui em demanava que et deixés quan em pregava plorant que no l'abandonés?, que podia ser capaç de qualsevol cosa.

Era en aquell moment quan sí tractava de ser conseqüent i me n’anava al cinema, sol, a veure alguna pel·lícula en blanc i negre. Hi ha dies que no suporto el color.

--------------------------------

Amor rápido (9)

Afirmaba segura que tú pensabas que yo todavía te quería. Me enfadaba con ella cuando se lo oía decir. Insistía, y yo todavía me enfadaba más. Lo repetía cientos de veces convencida de ello.

En cualquier caso eso no tenía ninguna importancia porque la verdad es que yo ya no te quería ni tú a mí tampoco. “Da igual lo que piense”, le respondía contundente. “Entonces sé consecuente y déjala”, me pedía. ¿O eras tú quién me pedía que la dejara a ella cuando afirmabas segura que yo todavía la quería? Recuerdo que me enfadaba contigo cuando te oía, insistías y todavía me enfadaba más. Lo repetías cientos de veces convencida de ello.

En cualquier caso eso no tenía ninguna importancia porque la verdad es que yo ya no la quería ni ella a mí tampoco, “da igual lo que piense”, te respondía contundente. “Entonces sé consecuente y déjala”, me pedías. ¿O era ella quién me pedía que te dejara cuando me rogaba llorando que no la abandonara?, que podía ser capaz de cualquier cosa. 

Era en aquel momento cuando sí trataba de ser consecuente y me iba al cine, solo, a ver alguna película en blanco y negro. Hay días que no soporto el color.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada